Les Falles de Mislata, al costat de la resta de comissions de la ciutat de València assistien este cap de setmana a la tradicional Cridà, acte que any rere any dóna començament a les festes falleres. Tal vegada este no siga el motiu d’una editorial, però el que allí va succeir va ser tan vergonyós i mereix ser denunciat per patètic. Rita Barberà, la quasi eterna alcaldessa de València i diputada en Corts Valencianes va realitzar el que pot ser el pitjor discurs en una llengua autòctona de la història. En un acte, potser de valentia per la seua banda, doncs després de viure més de 60 anys a València i ser la primera representant d’esta ciutat durant més de 20, mai havia parlat en la llengua valenciana, va realitzar l’espantall de pronunciar un discurs en un idioma que s’assemblava des de lluny al castellà, però en res al valencià.
Barrejant paraules com ‘Notxes’, ‘Verano’, ‘la llegá’… sense voler entrar en errors gramaticals ni en la profunditat del discurs, l’alcaldessa d’una de les capitals lingüístiques de la nostra llengua, la màxima representant, va insultar a milions de persones que estimen la llengua, que millor o pitjor la parlen i l’escriuen dia a dia. El valencià s’ha de respectar, mereix que ho valorem i que no s’utilitze com un joguet o un arma en temps d’eleccions.
Barberà podria haver parlat amb les clàssiques ‘espardenyas’ o haver comès un error, en el fragor d’un discurs, una persona que mai ha utilitzat la llengua valenciana, es podria haver equivocat, però els seus errors són de tal magnitud i insult… la seua desfeta és, sens dubte, una falta de respecte davant l’honor d’un poble.
No té excusa. Sí, el valencià cal usar-ho, però no açò. Es poden cometre errors, però no insultar greument a Vicent Andrés Estelles, Enric Valor o Manuel Sanchis Guarner. Rita Barberá ha de fer dues coses a partir de hui, si és que el dia de hui ha arribat, perquè una persona amb la seua rellevància després de l’espectacle d’ahir hauria d’haver dormit poc per la xafogor dels fets. Barberá, en primer lloc ha de demanar disculpes als valencians i després agafar un llibre, perquè dins de les seues obligacions (encara que no escrites) està la de saber valencià, cosa que no ha après en tota una vida vivint a València. No és impossible. Fa uns dies em trobava amb dos asiàtics en un recinte públic. Ells estaven realitzant uns tràmits davant l’administració en la ciutat de València. Per a sorpresa, agradable he de dir, es van dirigir al funcionari en un més que correcte valencià. Ells han pogut, Barberá, convivint dia a dia amb la llengua ha mostrat la seua incapacitat. Senyora alcaldessa de València, la nostra llengua s’ha respectar.
