Han passat 310 anys. El 25 d’abril de 1707, el poble valencià va ser derrotat en la Batalla d’Almansa, patint la pitjor ferida que puga suportar un poble: La pèrdua de la seua identitat per absoluta imposició.
La monarquia absolutista de Felip V de Borbó va prohibir la nostra llengua, va anular les nostres lleis (els furs) i les nostres institucions valencianes, arrelades des que En Jaume I va conquistar València a l’any 1238. El tractament despòtic i antidemocràtic d’aquella monarquia va mantindre vives les espurnes de la batalla: els valencians, des de fa 310 anys reivindiquem la nostra identitat social, cultural i econòmica.
Han passat 310 anys i les espurnes han fet flama
A poc a poc recuperem la nostra identitat. Amb l’Estatut d’Autonomia de 1982, es confirma el dret d’autonomia reconegut per la Constitució Espanyola de 1978 i es reconeix la llengua valenciana com la llengua cooficial.
Encara queda molt a fer: cal consolidar el que ja està en marxa i cal lluitar pel que està per vindre. Necessitem el reconeixement i el respecte del govern espanyol, que reconega el finançament injust que estem patint, que reconega el deute històric que en té i que d’una vegada ens tracte com el que som, un poble amb una identitat pròpia.
Per tot això, hem de reivindicar el que es nostre, el que ens pertany…i ja han passat 310 anys.
El col·lectiu Compromís per Mislata ho tenim clar: cal treballar des de baix cap a dalt i reivindicar-nos com a poble. Una tasca que des de Mislata assolim amb responsabil·litat.
Silvia Maiques, Secretaria Local de Compromís per Mislata